«Mettre le beau au service du rien»: és del tot el que no s'hauria de fer amb la retòrica, segons consideració de Victor Ferry. 🔗 Encara que em sembla que he d'aplaudir amb les orelles, no sé fins a quin punt la frase és eficaç com a principi d'actuació, perquè sospite que és molt general la preferència per una bellesa sense cap finalitat, perquè les finalitats sempre van carregades de responsabilitat, i això és una càrrega no sempre agradable.
Si pensem —com pareix que proposa l'esteticisme— 🔗 que és possible l'art per l'art, la bellesa no tan sols sense causes ni condicions prèvies, sinó inclús sense conseqüències o efectes posteriors, seria el no-res, ¿però decorat per quina classe de bellesa?
Els actes humans en tenen, de bellesa, de lletjor, de causes, de conseqüències. La idea d'alguns que la passivitat és innòcua, és enfadosa i perversa. Tot i que pot semblar una bella idea irresponsable. I inexistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada