Una reclamació al síndic de greuges valencià (número 202301128) es resol amb una resolució de tancament, però com que la incoherència i les males pràctiques en la gestió lingüística són la cançó de l'enfadós que hem de cantussejar els qui mos relacionem amb l'administració públicació valenciana (i en eixe sentit ¡molt espanyola!), he de fer una nova aŀlegació no tan sols perquè la conselleria, encara que ha acceptat les recomanacions de la sindicatura, no me s'ha adreçat formalment com deuria haver fet; també he hagut de demanar-li al síndic de greuges que mire la interfície del seu web —on la versió en valencià està plena de fragments en castellà—.
Es nota massa que les versions en castellà deuen ser, per als qui gestionen eixos webs i eixes administracions públiques, com una reacció aŀlèrgica que en qualsevol moment els afecta la visió i la coherència en la gestió idiomàtica. O parafrasejant al que li passava a Woody Allen en aquell film respecte a la música de Wagner, 🔗 els venen ganes de repetir la batalla d'Almansa, per posar l'exemple més pedestre —però igualment lamentable— que mos ha quedat com a referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada