La infiltració policial en els moviments d'ideologia independentista o anticapitalista, 🔗 els silencis dels mitjans que es tapen amb mentires, els mecanismes de persecució judicial contra els dissidents, 🔗 l'espionatge contra els drets democràtics, la censura dels productes culturals que no s'ajusten las interessos dels poders que alimenten i s'alimenten del funcionament de l'estat espanyol, 🔗 la frustració perquè la seua pàtria ha deixat de ser unànime i la seua nació és un pedaç i un pegot per on supura la «victòria» franquista, l'angoixa perquè els drets implanten la complexitat de sentits en lloc de l'autoritat del sentit únic, perquè es suggerix la canceŀlació dels privilegis i s'intuïxen les alternatives incòmodes... Les votacions d'este cap de setmana han segut simples, perquè votem sentimentalment i a pinyó fix.
Les temences s'ajunten en les posicions defensives, sense itineraris ni projectes que es vullguen debatre. S'avança sense remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada