Pagats i contents

Mentres anàvem cap a la botigueta de menjar per a endur-se'l Il Toppino —on tindríem una escaramussa sociolingüística amb una xica italiana que volia que li parlàrem en castellà o en italià: per sort li vam poder parlar en italià i per senyes (en valencià remugat); fea calor, no eren hores, devia tindre un mal dia—, vam passar per davant de la llibreria de segona mà Todos Contentos y Yo También i a Takse li se va ocórrer que n'hauríem de comprar algun, me'l regalava. Vaig pegar una mirà ràpida i vaig vore Le zéro et l'infini d'Arthur Koestler, 🔗 per tres euros. És una d'eixes lectures que pareix que cal fer quan estàs llegint algun altre llibre on te'l recomanen —no recorde ara quin—. Té igual que siga una traducció al francés d'una traducció a l'anglés —un original alemany que pareixia perdut es va localitzar en 2015—: la cosa és que de «Le Livre de Poche» i fa aquella oloreta. 🔗

Parlem poc amb el xic de la llibreria, tenia accent estranger. Hi havia un grup de música que es dia Todos Contentos y tenien un disc titulat Y yo también, 🔗 però també hi ha una cançó del grup berlinés Rainbirds 🔗 que es diu «Todos contentos y yo también». 🔗 Una informació de Lidia Caro (17.11.2022, «Más librerías para El Carmen: Todos Contentos y Yo También») explica que el nom ve d'una cantina que apareix en la noveŀla Under the volcano de Malcolm Lowry. 🔗

El text de la noveŀla de Lowry inclou també este fragment: 🔗

And including those, Hugh thought, who effortlessly, beautifully, in the blue sky above them, floated, the vultures-xopilotes, who wait only for the ratification of death.

Pagats i contents, per tant.