Casos pràctics

No sé si funcionarà, però és bo que, de tant en tant, el dret (institucional, acadèmic) faça alguna contribució a la justícia. En fa la per a mi llegendària Revista de Llengua i Dret, que es centra en eixa part tan tediosa —com sovint odiosa— de la gestió i control del poder legal —que no sempre és real—. Un article de Georgina Rodríguez Muñoz, «“Què en saps, dels drets lingüístics?”. 🔗 Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona», mos fa la crònica d'una activitat que, pel que conta, s'hauria d'estendre a totes les universitats valencianes. I més enllà, com ara a tots els advocats, lletrats i juristes que treballen en les administracions públiques. Abans que ortografia o la gramàtica, l'idioma és disponibilitat d'ús, cosa que no pareix que tinguen sempre en compte.

No els aniria malament trobar-se amb la pràctica simulada abans de trobar-se amb la realitat sense remei:

Finalment, l’última de les sessions va anar encaminada a la resolució de casos pràctics en diferents àmbits: les declaracions en la fase d’investigació en el marc d’un procediment judicial penal i els escrits corresponents; l’atenció oral i escrita dels funcionaris i treballadors públics en el si d’un procediment administratiu; la denegació de la catalanització dels noms davant del Registre Civil, la refutació de les escriptures en català i l’exigència d’abonament d’una taxa extra per la seva traducció; o la negativa d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona de parlar en català.

Com a mostra: l'empresa contractada per les Corts Valencianes ha enviat hui una enquesta sobre «prevenció de riscs psicosocials» només en castellà. El Consell de Personal animava a omplir-la, perquè com més respostes, més es pot afinar en la prevenció. Els he demanat la versió en valencià. Al cap i a la fi, em genera malestar —mal ambient i risc psicosocial, per tant— que em discriminen per motiu de llengua de manera injusta i innecessària. I és gros, però no m'acabe d'acostumar a eixa discriminació absurda i constant. —«d'acomodar» que diria l'advocat Carles Moguilod. 🔗