Soliguers de bon matí

Quan encara estem mig a fosques de bon matí, confirme que n'hi han dos soliguers rondant pel centre de València —m'hauria de decidir a escriure «Valéncia», que és el que toca; com Dénia, que alguns escriuen «Dènia» per eixe automatisme normativista dels temps rebolicats o foscos que no mos se'n va—. Quan estan vora la muralla àrab, hi ha una merla embotinaora que els marca de prop —alternativament, perquè els soliguers no van junts—, xiulant i movent-se, entre amenaçadora i despectiva, fins que es fan tan llandosa que les rapaces fugen. Solen anar cap a l'est —pel carrer Vall de Crist—, però a voltes les veig que se'n van per damunt les teulades, llunt cap a l'oest.