Se'n va anar la setmana passsada Lluís Miquel, 🔗 el d'Els 4 Z 🔗 de quan jo era menut. No explica la Viquipèdia a què es deuen tantes zetes i no trobe on ho ha pogut explicar Lluís Miquel. Algú ho explicarà algun dia.
Se n'ha anat abans de vore este retorn al futur que alguns no mos esperàvem. Segur que s'haguera quedat perquè podria tornar a popularitzar algunes de les peces emblemàtiques del seu repertori més festiu. Ara podem mirar arrere —en la xarxa topes amb moltes memòries ben suggerents vistes ara— i repensar algunes coses:
El perill, ara, és que tot aquest actiu social de resistència i rebel·lia, en part pròxim al poder (o en el poder mateix), s’institucionalitze, i que perdem les veus crítiques que ens ajuden a millorar com a poble. Perquè el que aconseguim durant els anys que han de venir ha de construir les bases sobre les quals assentarem el futur.«No ens alimenten molles», Tirant al Cap, Joan Carlés Girbés, 09.10.2015. 🔗
Ja no hi ha massa perill, ¿oi? O pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada