L'article de Salvador Vendrell de hui, «Vinicius i el valencià» (Diari La Veu, 25.03.2023) 🔗 m'ho ha llevat de la punta dels dits:
M’agradaria que totes les manifestacions de discriminació i desigualtat es denunciaren, si no amb la mateixa contundència, com a mínim, amb un poc d’energia. Sense cap ànim de comparar res, vull afegir que, en aquest estat espanyol, molts dels que s’indignen dels intolerants casos de xenofòbia, des dels mitjans de comunicació, no obrin la boca quan es produeixen altres tipus d’atacs a la igualtat com són —per dir una cosa de la qual no parlen mai— les discriminacions a les llengües minoritzades.
Algun dia algun jugador de futbol «famós» podria fer el favor d'eixir també d'eixe «armari», si no és que hi ha unes discriminacions «més iguals que altres» —com escrivia Orwell—. 🔗 Això passa en el futbol i més enllà, en qualsevol joc.
Dir fill de puta a un àrbitre és llibertat d'expressió.Aixó no té importància, el àrbitres ja no visten de negre.
ResponEliminaDir-li «fill de puta» a un àrbitre és llibertat d'expressió i també una estupidesa sexista. Expressar el sexisme o el racisme és llibertat ideològica i d'expressió i també una estupidesa. Per tant, deu ser inevitable. Però això no ho fa bo ni acceptable.
ResponEliminaPerò tot aquest enrenou és per amagar que a l'equip d'Espanya li han palpat la cara el Barça i el Pep.
ResponElimina