Més «mal dit», i gràcies

La Universitat de València continua amb la sèrie Ben Dit! que pretén «ajudar a millorar el valencià». 🔗 Anant per eixe camí no sé si acabarem en un bufit —ni amb un huracà de bufits— amb el «parlar bleda» —¿tenen cap episodi sobre això?—, ho hauria de mirar Gabriel Bibiloni, que es veu que conclou en un llibre seu: 🔗

Cap esforç per a millorar la qualitat i la integritat del català no tindrà sentit si no va acompanyat dels mateixos esforços per a assolir-ne l’ús social ple.

Bibiloni es queda curt reclamant només el mateix esforç per l'«ús social ple»: tot l'esforç seria el mínim necessari i segurament insuficient. La resta, que si «bleda», que si atovat, que si llauro, vindria de rebot, i només necessitaria el mínim de pressió social que configura totes les parles que s'utilitzen en el dia a dia.

Tant de pegar-li voltes a la millora en l'ús de la normativa té més d'iŀlusió compensatòria —fums o flato, inclús— que d'efectivitat en l'ús de la llengua. Sense ús social, la qualitat del desús és un consol absurd, una pràctica complaent, però estèril.