La sensació de hui ha segut desconcert, decepció i, com toca, resignació democràtica. Postelectoral i concreta, però ignorada i temuda preelectoralment. Haguera preferit sentir-la un poc més avant, quan realment n'estiguérem fins a més amunt del pirri d'enganys, hipocresies i ineptituds. De totes formes, com que havia de passar, millor aprendre prompte a superar-ho. Espere poder tornar a sentir un poc d'alegria democràtica no massa tard —fa huit anys quasi ho pareixia—. Em sap mal, però les alegries de les dretes —més retrògrades que fa un temps— senc que creixen sobre la revenja, la rancúnia i l'amenaça. Espere que es conjuminen amb els hàbits de la desídia, la deixadesa i la incompetència, eixa meritocràcia crematística que tant els complau.
Veig que la carpeta de les imatges de l'ordinador té vora dèneu mil arxius entre fotos i vídeos. Això no té cap sentit. I menys encara la còpia de seguretat que li he fet fer a l'ordinador en un disc dur extern. Vora trenta-huit mil andròmines del record escampades com una runa electrònica que no sé en quin contenidor he de tirar. Després d'una selecció exigent, hauria d'anar fent àlbums i imprimint-los. Seria alliberador i un recurs per a la memòria a l'abast de la mà. Inclús li podria donar un sentit al pas del temps. Encara que un dia com hui em sembla que carrega més sentits dels que voldria.
Ens queda com a consol que lliga el Tirant.
ResponElimina