A Alzira s'ha popularitzat una coca dolça que anomenen «reganyà». La paraula —que sembla un calc evident del castellà d'Andalusia, on també tenen una coca de massa de pa— apareix en el diccionari com a «reganyada» 🔗 amb esta definició:
f. ALIM. Coca de pasta de pa amb oli, amb anís per dins i sucre per damunt, prima i molt cuita al forn.
Però no s'ajusta al que mos van traure, que va ser més una versió de tonya més baixeta. De totes formes la cosa seria que hauria d'aparéixer també en el diccionari tal com s'ha popularitzat, «reganyà», seguint l'exemple de «mascletà», «plantà» o «xocolatà». Si no ho han fet, trobe que estan tardant, em sembla que estaria ben bona una xocolatà amb reganyaes.
,"Fideuà o fideuada' Amb bones paraules.Gabriel Bibiloni.
ResponElimina«La mocadorà» de Josep Lacreu (07.10.2016).
ResponEliminaHe llegit tres vegades l'article i em quede en alló que diu que una paraula es pot pronunciar segons el dialecte que parles.
ResponEliminaÉs un debat en tensió permanent entre la rigidesa de les regles i la flexibilitat inevitable de la llengua. En tot cas, hem de triar la llengua, inclús en allò en què no s'ajusta a les regles que ha establit la normativa. Eixes regles sempre convé que siguen revisades i millorades.
ResponElimina