Carles, visitant assidu d'estes notes des de fa un temps, em remetia a l'article «"Fideuà" o "fideuada"»? de Gabriel Bibiloni (03.01.2009). 🔗 L'article ja té uns anys i no sé com ho continuarà vegent Bibiloni ara mateix. Per a comparar, jo li proposava l'article complementari «La mocadorà» de Josep Lacreu (07.10.2016). 🔗 Lacreu crec que deu pensar el mateix i deu haver aprofundit en la mateixa idea.
D'una banda, trobe que és un debat en tensió permanent entre la rigidesa de les regles i la flexibilitat inevitable de la llengua. Vist aixina, està clar que hem de triar la llengua, inclús en allò en què no s'ajusta a les regles que ha establit la normativa. Les regles són instrumentals a més de provisionals, i convé que siguen revisades i millorades periòdicament.
De totes formes, és bo saber que el DNV va incorporant les variants «-à»/«-ada», tal com la «xocolatà» que trea jo l'altre dia a passejar. Mirant-ho aixina, repensant les paraules de Bibiloni, jo revisaria això de considerar que la llengua és un «sistema», si això de dir-ne «sistema» és un eufemisme de «regles» o «dogmes», és a dir, una excusa per a practicar el prejuí, la imprevisió o la prohibició de l'ús de les varietats marginades del «sistema».
Tal com jo ho entenc, això entra en contradicció amb la pretensió que és un «sistema en què tots els elements poden encaixar perfectament en totes i cada una de les varietats i que, en integrar-s'hi, s'adapten a les regles i al joc normal d'aquestes varietats». Si mos fan triar, millor l'escurà (la llengua) en lloc del fregall (la normativa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada