dilluns, 19 d’octubre de 2020

Una traductora búlgara

Anote en un article de Vargas Llosa («La historia omitida», 18.10.2020) un descuit en l'escriptura que mostra o suggerix més del que crec que l'escriptor volia dir. Es tracta d'un tret de la redacció que també demana que la persona que llegix tinga uns interessos i una perspectiva enfocada en un cert sentit per tal d'arribar a pensar tan malament com jo:

La conversación se frustró, porque ella habla sólo ruso, además del bielorruso, y andaba con una traductora que era búlgara, lo que no facilitaba las cosas.

Mos passa a molts el que li passa a Svetlana Aleksiévitx, que només parlem com no toca. I, més gros encara, hi ha qui va pel món amb una ¡«traductora búgara»! ¡Quins collons!, que dia aquell (versió humorística del Polònia). Algú s'ho hauria de fer mirar, per deixar la sociolingüística pedestre per a un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari