dijous, 8 d’octubre de 2020

Pinzellades en evolució


Visite l'exposició d'aquareŀles de mon tio Mariano Mosquera Mata. Al palau de la Marquesa de Montortal de Carcaixent. N'hi ha una antiga de 1984, que servix de contrapunt tècnic per a observar l'evolució en l'ús del color i dels contrasts, que ha tendit a agarrar força expressiva i càrrega de pigment de manera precisa i, segons mon tio mateix, «atrevida», perquè la pinzellada de l'aquareŀla ferix, i si en poses una de més, el quadre mor.

Com és habitual, comentem coses de dialectologia i sociolingüística. Al mateix temps que és fàcil pensar que els jóvens parlen traduint del castellà, solem aportar «nivell» a l'expressió amb paraules de «prestigi» (variants literàries, formes prioritzades per la normativa docent, geosinònims catalunyesos...), reproduint aixina un prejuí que devalua el comentari sobre la pobresa del llenguatge juvenil.

Mon tio i la meua família, en general, són un pou de riquesa lèxica, sobretot quan no noten que els estic escoltant. Per tant, aprofite per a interrogar-lo per coses de les fitxes lingüístiques, com ara això que demanava un collistaire l'altre dia i que jo no coneixia: «atenta't bé»,* que sí que coneix, que pronuncia aixina i que corrobora que vol dir «ves espai, assegura't». En canvi, allà no és terra de bous i diu que no coneix això de «tindre un bon bovalar». A banda d'això, encara que tampoc coneix la paraula favaloi, em conta l'anècdota del malnom d'un tio seu, el tio faveta, que prové d'una personatge que va interpretar al teatre del poble.

Em palpe les vestidures, per si de cas hi ha rastre del còvid, i me'n torne a casa.


* Per no complicar l'escriptura, crec que seria millorar pensar en «atent» i escriure-ho «atentar-se», tal com arreplega el Tresor del valencià meridional de Tormo, Carbonell i Colomina (2012).

Cap comentari:

Publica un comentari