He llegit en diagonal —perquè demana temps i un poc de reedició— l'article «En castellà, per educació» de Jordi Martí Monllau (Núvol, 25.10.2020). L'autor es deu haver cabrejat en algun moment i ha decidit deixar-ho anar tot. Trobe que un poc de contenció i dosificació anirien millor per a la lectura i comprensió de les idees que està tractant d'exposar.
Al cap i a la fi, la idea de fons és clara des del subtítol de l'artice: «Per què hi ha gent que pot doblegar lingüísticament altra gent d’una manera tan fàcil i sense costos?». La resposta supose que també està clara: ¿per què no? Més encara: ¿per què no hi haurien de fer si ho tenen tan a mà?
Seguint el que diu Jordi Martí, si als valencianoparlants no mos hagueren interioritzat que mos hem de sotmetre a l'ús del castellà, si la democràcia es fonamentara sobre el compliment d'uns deures que generen millores per a les persones i per a la societat, que complixen drets i llibertats, és possible que tot el panorama exposat en l'article fora més història de repetició de les edats sociolingüístics que no parem de viure repetides. I aixina i tot, anem fent, el llanterner romanés que em va atendre fa poc em parla en valencià, amb un poc d'esforç i un poquet de bona intenció. Deu ser que també sap parlar rus i romanés i que viu a la Ribera. S'ha inclinat com un jonc i ha recollit la meua simpatia. ¡Vaja!, no costava tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada