divendres, 2 d’octubre de 2020

Dies d'amén

Acaba la setmana amb un poc de «tronaeta» tant meteorològica com laboral. Mos fan fer una prova de capacitació. Les bases diuen que té relació amb la faena que hem de fer en el lloc (traduir i corregir). És un lloc d'assessor lingüístic on tenim els bolis llançant a perdre la tinta per falta d'ús i mos fan fer la prova a tota virolla i a mà. En acabar, mentres m'embolique la mà en gel —és un dir— demane que eixes proves es modernitzen un poc i que les fem amb els ordinadors que hi ha en eixa sala mateix, la de formació informàtica. Somriuen i amollen algunes excuses.

El paper és molt dúctil i agraït, servix per a proclamar el teletreball, la gestió per objectius, la innovació, la modernització, tot entre exclamacions rimbombants, però ara mateix, en les Corts Valencianes, els qui ho han de dur a terme encara reivindicarien el lacre, el pergamí, les plomes d'oca o d'ànec i l'escolania d'amén si tingueren ocasió. A mà mos ho han fet fer, i damunt volien que férem bona lletra.

A pesar de la previsió d'ahir, no va arribar la sang al riu, va ser només el patiment de la incertesa. Vaig haver de fer un reinici de l'aparell, l'Ubuntu va detectar que hi havia una instaŀlació a mig fer i va posar en marxa el procés per a completar-la. Estic ara en Ubuntu 20.04 LTS, però encara no he notat més que una petita variació gràfica en algunes icones i missatges emergents. Hauré de mirar quines possibilitats té, com ara per a canviar la franja de l'acoblador (on hi ha les icones dels programes), que no m'ha agradat mai el funcionament i les opcions que té i encara enyore alguna versió anterior. Amén també.

Cap comentari:

Publica un comentari