dijous, 15 d’octubre de 2020

Sol solet

L'equip de Xicoteta Energia (dos xics i una xica) fan la instal·lació de les huit plaques fotovoltaiques en un dia, des de poc després de les huit del matí fins a vora les sis de la vesprada. El que més temps els ha restat de la previsió que tenien ha segut un dels entrebancs inexplicables, però previsibles: el conducte que va deixar l'electricista de l'obra es resistix a deixar passar el cable. Ja li va costar al l'electricista mateix i ara els ha costat als de Xicoteta, però ho han aconseguit quan ja podia paréixer que tocaria buscar alternatives.

Els de Xicoteta Energia parlen en valencià els tres, cosa que mos relaxa. Espere que eixe relax no siga ofensiu per a ningú d'eixos que s'alteren perquè pareix que no conceben que parlar en valencià és un producte cultural aprés, quotidià i compartit en societat. Sentir parlar en valencià pot ocasionar moments de goig i plaer. Certament, això passa amb totes les llengües de cada u —que són totes—, i no tant amb el castellà que mos imposen als espanyols com si tinguérem cap obligació de ser-ne devots o aficionats. És possible que en sigam captius. L'estat espanyol es conforma aixina, amb presons mentals i adhesió lingüística obligada i uniforme. Podria ser una suma enriquidora de diversitats, però no ho és, per ara. Mentrestant, molta energia xicoteta del sol solet.

Cap comentari:

Publica un comentari