dimecres, 7 d’octubre de 2020

Atentar-se d'esperar

M'ocupen la vesprada «tindre un bon bovalar», «atenir-se a les conseqüències» i atemptar-se en el sentit 'assegurar-se'. Això del bovalar em sembla creatiu i graciós per a indicar que algú té un bon passar, que li plouen del cel o, com dia Fuster, que viu de rendes.

Quant a l'«atindre's» o «atenir-se», veig que també fan una construcció pareguda en italià amb attenersi i pròxima en francés amb s'attendre, aixina que la cosa deu vindre de les profunditats del llatí, tot i que la interferència permanent del castellà sempre mos induïx a creure que el valencià no és una llengua, sinó una traducció «demanotà». A voltes ho és, però això té més a vore amb els dogmes normatius que mos han de salvar.

Quant a l'atemptar-se,* el reclamava Eugeni Reig per al dnv amb el sentit 'assegurar-se'. Jo no l'havia sentit mai, perquè hi ha coses que van deixant de dir-se per barris. Trobe que encara deu ser comú a Oliva, perquè hi ha qui ho diu en l'ajuntament (2013):

I per molt mal que li sàpiga, si vosté no ha sabut fer-ho, que li corresponia, és el seu problema. Però hauria d’atemptar-se un poc.

També hi ha en castellà «tentarse la ropa», que té a vore amb assegurar-se, però venim d'on venim i abans del llatí hi havia els etruscs.


* Per no complicar l'escriptura, crec que seria millorar pensar en «atent» i escriure-ho «atentar-se», tal com arreplega el Tresor del valencià meridional de Tormo, Carbonell i Colomina.

Cap comentari:

Publica un comentari