M'he enterat que hui és el dia internacional de la correcció de texts. De casualitat n'he sentit parlar en la ràdio. El cas és que les dos meues possibles faenes com a tècnic lingüístic de l'administració pública valenciana quasi sempre han tingut en comú el terme «corrector -ra» com a segona part de la faena. La primera part, «transcriptor -ra» o «traductor -ra», sempre han segut unes aportacions laborals més pacífiques, però la part de la correcció, en què intervenim sobre una faena prèvia, sempre té una punxa, una possibilitat de discrepància, de conflicte silent o escandalós... Això requerix sovint menys tinta roja i més mà esquerra, cosa que no sempre sabem aplicar —ni correctors ni corregits, és clar.
En les Corts Valencianes això de les errades és el pa de cada dia, i les correccions d'errades van que volen. Moltes correccions d'errades corresponen a decisions polítiques poc curoses, a improvisacions en la redacció o en la gestió dels afers, que a voltes són caçades al vol per a ús polític, com ara:
14.01.2015. «I curiosament la correcció d'errades es publica el dia 2, es registra el dia 2 amb data del dia 30 però es registra el dia 2. M'agradaria saber què va passar ahí com a curiositat.» 03.10.2012. «És més, és tan igual, tan igual, tan igual la proposta, que se'ns va passar canviar la data i hem hagut de fer una correcció d'errades.»
Pel que fa a la part més pròpia de la faena lingüística, la correcció hauria de ser entesa com una millora del text, com una aportació a la qualitat del document. Però no sol ser aixina. Els documents juridicoadministratius, encara que haurien de tindre una voluntat de claredat, simplicitat, concisió i precisió, són massa sovint el camp on alguns funcionaris aprofiten per a deixar anar les seues habitilitats retòriques i les seues ambicions literàries més o menys creatives, més o menys autoritàries. La tasca de correcció, al cap i a la fi, és entesa com un clavill en la imatge que vol representar el poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada