Hi ha tècnics lingüístics que estenen la idea que no és bo usar «faena», «cego», «segut», accentuar a l'occidental («conéixer», «interés»), «establit», el pronom «mos», etc, sinó que són «millors» i que aporten més nivell, més prestigi i més beneficis d'algun tipus (educatiu, cultural) les formes alternatives privilegiades pels anys de coentor normativa o de normativa «defensiva» que hem vixcut i que encara donen caliu en alguns braserets lingüístics.
Hi ha qui ho constata com si ploguera, com ara la gramàtica de l'avl: «en la llengua literària s’ha adoptat majoritàriament l’ús de» tal o qual cosa... Com diria ma mare, si els escriptors es tiren de dalt d'un pont, ¿tu també et tires? Doncs, es veu que això que no valia d'excusa per a espolsar-mos les puces i carregar-li la culpa d'alguna malifeta a un amic, sí que ha servit per a la vida social i acadèmica.
L'excusa de la situació sociolingüística podia ser comprensible durant la dictadura franquista, amb un país arrasat i sotmés al Murti-Bing que denunciava Czesław Miłosz, però ja tenim massa anys de democràcia a l'esquena per a continuar pensant que l'educació lingüística ha de continuar dependent dels dogmes i de la simbolització compensatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada