Hem d'assimilar que la mentira i la ficció són maneres diferents de narrar, encara que el relat puga ser el mateix. Els alts tribunals espanyols ho practiquen massa sovint per a imposar les seues ideologies fantasioses i omplin les seues sentències de mentires o de ficcions, alternativament, segons els interesse per a omplir la fantasia ideològica. La fantasia és la coartada per a fingir que les mentires poden ser «fets alternatius» suficients per a condemnar en les seues sentències.
S'ha filtrat que l'Audiència Nacional espanyola ha absolt Josep Lluís Trapero i la resta de la cúpula dels Mossos del 2017. Eixa absolució —i la de Mireia Boia, absolta en la sentència que condemna els seus companys de parlament— deu ser un «fet alternatiu» que pretén entelar la resta de condemnes. La mentira s'adoba en les sentències que conformen relats de ficció jurídica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada