He passat un matí de debat sindical entre els ultimàtums autoritaris i la nostra justa i indignada ingenuïtat. ¿Que si sóc parcial? Tracte de no ser-ho, però algú hi vorà més del que les meues intencions pretenen. La cosa és que Maluenda Verdú mos vol fer combregar amb rodes de molí i mos demana adhesions unànimes i incondicionals i, per l'altra part, els altres sindicats fan un càlcul de nombre d'«afectats» i mos bandegen alegrement. Al cap i a la fi, tot es resumix en personalismes (poder personal) d'algun funcionari amb càrrec de cap que no li importa fer entrar els claus per la cabota, simplement perquè s'ha fet aixina sempre.
En resum, que si no tinguera la sang tan espessa, estaria que tallaria claus.
Aclarixc finalment que estic parlant de la negociació del nou estatut del personal de les Corts. Per a acabar-ho d'adobar i de relacionar amb este bloc, la negociació s'ha volgut dur només en castellà, sense que ni els valencianistes d'ocasió polítics ni els seus assessors hagen vist l'evidència de la situació de l'ús del valencià i ni tan sols hagen pensat en fer servir un traductor automàtic per a preparar la documentació. Diuen que hi ha una assignatura a la Universitat de València, en el màster, sobre correcció de textos juridicoadministratius en valencià... ¿N'hi han? Pel caminet de les caselles de la imatge deu anar la cosa. Vorem com acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada