dilluns, 22 de març del 2010
El flogist
És molt interessant, per dir-ho aixina, poder reiniciar el mateix debat una i altra vegada durant tants anys (i això fem moltes voltes en la llista Migjorn: ara li toca rebre a Pla Nualart). Això em fa pensar que el que mos sembla «realment» interessant als que hem estudiat alguna volta filologia és la normativa, la clau de volta de l'estatus del docent (i dels tècnics lingüístics, en general). A partir d'eixa premissa, la resta de factors que influïxen en l'ús de la llengua són enregistrats a través d'eixa finestreta, la normativa, la cua del gos que corre, des del meu punt de vista.
Tinc una estima especial pel debat light / heavy, perquè va ser un dels temes amb què quasi vaig accedir a la funció pública com a funcionari valencià en les oposicions de tècnics lingüístics de l'any 1991. I encara estan pegant-li voltes a aquell molinet. Hi ha qui pentina gats, diuen.
Estic mirant un rètol en castellà fet per un ajuntament valencià de vora mar: la normativa no els és cap problema. El castellà que es fa servir cada dia està ple de «faltes» d'ortografia, de sintaxi i de morfologia: la normativa no els és cap problema. Les ràdios funcionen en castellà, el cinema funciona en castellà, la televisió funciona en castellà, les notaries funcionen en castellà (¡ei!, i en valencià amb el Salt), el supermercat del cantó funciona en castellà, l'obrer funciona en castellà, la metgessa funciona en castellà, el guixaire funciona en castellà, els funcionaris funcionen en castellà, els immigrants i els immigrats funcionen en castellà perquè molts valencians els parlen en castellà... I de tant en tant alguns «descobrim» que també poden funcionar en valencià (almenys oralment).
Vaja, deu ser que la normativa catalana és molt complicada, ¿oi? --i això que opine que és millorable-. La situació de l'ús de la llengua patix la teoria del flogist: l'aplicació de la normativa provoca la fuita de la llengua (el flogist) i mos queda el castellà, el solatge essencial, que no necessita ni normativa ni està compost de flogist... Bé, ara sabem que, al final, resultà que el flogist no existia. Tampoc no deu ser la normativa, per tant. Deu ser una altra cosa més evident, tan evident, tan transparent...
Marcadors:
ideologies,
normativa,
política lingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada