Estic ocupat dominant la interfície de transcripció del nou programa Séneca. És fàcil glossar el que té de positiu el programa: essencialment, la creació i la distribució de les cintes (i la millora del so). En canvi, té molts aspectes millorables que sorprén que no pugam ajustar a les nostres preferències. Per exemple, el fons blanc de l'aplicació i la lletra menuda; o la impossibilitat de configurar els nous pedals connectats pel port usb, les diferències incomprensibles entre les diferents finestres del reproductor i les limitacions a l'hora de fer el control de la cinta amb el teclat. I en relació amb el Word, les limitacions quant a la compatibilitat de les macros del programa amb les plantilles de cada u. A pesar de tot, estem ben contents amb el canvi.
Amb canvis d'este tipus te se passa el temps en un bufit. Veig en el diari els veïns de la plaça de Beneito i Coll que han anat a protestar a l'ajuntament perquè este ha declarat una ruïna en un casalot no sé si del segle xviii i els han desnonat. Mire la foto i pense que potser si no votaren el pp tan inconscientment alguna cosa podrien haver canviat. És una idea sense base, perquè ni sé a qui han votat ni a qui hagueren votat, ja ho sé.
Pequeno torna del diner amb un llibre baix del braç, El museu de la innocència d'Orhan Pamuk, un regal que li ha fet la seua amiga Anna. Veig que la traducció és de Ramon Monton. L'edició de Bromera dóna el títol original en turc (i no diu que l'hagen traduït a partir d'una altra versió). La lletra és menuda, com a mi m'agrada. I és gruixudet. És a dir, que ho tinc mal per a llegir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada