...que unes pasqües

Ahir no funcionava el Picasa o el gestor d'imàtgens de Google i no li vaig posar la imatge a l'apunt. Estes coses dels «núvols», que diuen (clouds), són les que no em deixen massa tranquil amb la gestió en servidors externs en xarxa, perquè a voltes hi ha tempestes. Ara, és cert que només «a voltes», i si faig recompte de les «tempestes» casolanes amb l'ordinador, la xarxa, els programes, els perifèrics... No mos ho acabaríem tampoc. I encara cal afegir que quan feia servir el Windows (a partir del Millenium) em sembla que enyorava molt el 3.11. En la cosa de les transcripcions, continua el tràfec entre el text i la interfície. Per tant, no em fixe massa en els discursos dels meus representants parlamentaris. Ja ho lligc després en els diaris, i entre la pederàstia dels retors catòlics, els diners de tots que Matas va «gestionar», Barberá Nolla fent de korps de Camps en la batall africana que tenen muntada contra la racionalitat valenciana, els negocis que transvasen diners públics en benefici privat de la família Cotino... No sé si la nova versió del Finnegans Wake de Joyce podrà resoldre un mica estes pasqües que tant mos alegren.