Alguns èxits

Una part de la meua família acudix a vore les fotos censurades pel pp de l'exposició de la Unió de Periodistes Valencians. Quin gran favor fan els censors a la llibertat d'expressió en els estats democràtics, diríem, perquè l'afluència de públic i la repercussió serà molt superior, segurament. Hi hauré d'anar fins i tot jo, que m'acoste ben poc per eixos saraus.

Els fallers han penjat ja els altaveus en algunes façanes —per cert, no demanen permís a la finca: ¿per què deu ser?—, i això confirma que l'amenaça és seriosa. Vorem fins a on arriben. Enguany n'hi han menys diners encara (la falle és menudeta) i amb una miqueta de sort el turment es manté lleu. I com que el «monument» sol tindre trellat, el balanç és positiu.

Amb pocs dies de diferència arriben la versió castellana del rebut de la contribució (ibi), pel correu general, i la versió en valencià, per correu certificat. Això que és una discriminació lingüística evident —negativa per als catalanoexigents del País Valencià—, enguany no és tan greu, perquè per sort estàvem en casa quan ha passat la cartera i mos hem estalviat el viatge fins a la seu de Correus... ¡Hala i hala!, Rita.

Per cert, diu el diari que les estadístiques indiquen que Canal 9 augmenta les hores en castellà. ¡No m'estranyaria que foren hores de noranta minuts! Si en saben. Bé, no és cosa d'ara, perquè han fet falta molts anys d'errors i horrors fets foc per a aconseguir estos «èxits».