En el millor dels casos hi ha dies en què estem sompos i atovats —estar o ser, vaja—. Pot passar qualsevol dia de la setmana, però no és estrany que siga dilluns, sobretot perquè els dillunsos la calefacció de les Corts encara s'està pensant si es posarà en marxa o no, i com que per ací tot és marbre o granit (no ho sé massa bé) negre i ben lluïdor, hi ha una gelor general que mos tremolen els dits abans de sentir cap transcripció.
En el cas d'alguns diputats, qualsevol dia de ple és possible que mostren que encara tenen les lleganyes posades i la seua retòrica ix molt com desfilassada, desunflada. Hui m'ha passat això amb Mollà Herrera, i m'ha sabut mal, però he sentit un poc més de gelor encara en vore caure tanta preposició mentres s'enderrocava la sintaxi de les oracions. A pesar del fred, he fet el que he pogut. I no ha segut molt, perquè Sarrià Morell també estava bonico, com diuen al meu poble. Per a la posteritat, un voldre sobtat i nerviós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada