Al cap de tants manifests i tantes manifestacions, arribes a dubtar si el pròxim «Sí al no sé què» no és simplement un «sí» al manifest i un «no» a ser conseqüent amb la reivindicació. Això em passa sobretot —vici professional— amb els diputats que veig circular pel bar de les Corts, quasi sempre hem donen la mateixa sorpresa —ja no hauria de ser sorpresa, doncs— que consistix a, poc després d'estar cridant pel valencià i criticant les demagògies del pp, que no negaré, és clar, doncs, en arribar al bar, resulta que fan el contrari del que proposen políticament i practiquen la subordinació lingüística al castellà. Mollà Herrera ha segut el cas de hui.
Seria una mica com el senador republicà dels eua Roy Ashbrun, que ara hem sabut que ho era homosexual, cosa que no calia saber, és cert, si no fóra pel detall que algunes posicions democràtiques —com eixa d'anar negant drets als homosexuals— són possibles només perquè la democràcia cal anar millorant-la dia a dia i cal eliminar els intents de convertir-la en despotismes més o menys llustrosos. Posem que Alfonso Rus, Salvador Enguix i Máximo Caturla, que s'han permés censurar unes fotos dels polítics del pp valencià implicats en el cas Gürtel, són uns demòcrates, però només perquè la democràcia dóna marge, mentres això no es corregixca, per a que la censura siga un dels seus atributs com a càrrecs públics.
Ah, i la «gràcia» és que això s'apega i que hi ha funcionaris que intenten fer seues eixes prerrogatives. Sí, la democràcia es fa entre tots, fins i tot a cal síndic de greuges, que en lloc de demanar-li a l'ajuntament d'Alboraia que no discrimine els ciutadans per motiu de llengua, va i només li ho «suggerix». És cert, ja sé que eixa institució aprofita per a poc... Vullc dir, els síndics que mos posen entre el pp i el psoe. ¿Suggeriria el mateix si l'ajuntament fera discriminació sexual? M'entra calor de respondre-m'ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada