Això era. Estava intentant recordar què m'havia passat per alt estos dies i m'ha vingut al cap el rètol que anunciava la mort de José Vidal Beneyto, amb qui he volgut creure que mantenia un cert debat des de fa uns anys. Ell no en sabia res, perquè al final el missatge que li vaig enviar una vegada a una de les seues adreces en pense que no va arribar enlloc. Aixina que ho vam limitar a la lectura dels seus articles en el diari El País, que eren petites introduccions al debat polític amb fonament, sobretot partint del solatge intel·lectual francés.
Me s'ha quedat, doncs, en el calaix l'estirada d'orelles que li volia fer des de la vegada aquella que va passar per València per a promoure un d'eixos refrigeris ideologicoculturals de Rita Barberá (que omplien els comptes d'un organitzador italià capaç de vendre'ls a càrrec de l'erari) que havien de revitalitzar el barri antic, cada volta més vell, de València, aquella biennal que deixava un rastre de murals en els murs dels solars de València i que ajudaven, si més no, a consolidar eixos solars com a... ¡solars! No sé què li féu pensar que allò tenia algun sentit, més en enllà de l'ornament caduc.
En fi, me s'ha trencat una altra d'eixes connexions amb què ens lliguem amb qualsevol persona de la humanitat a través de sis petits passos imaginaris entre enllaços humans. Començaven amb la iaia (la meua) duent un xiquet, Pepín, a una escola de Carcaixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada