Si t'allunyes de València durant les falles tens ocasió de gaudir d'un silenci relatiu que et deixa temps per a llegir qualsevol cosa que et cau a les mans, com ara una edició castellana de 1983 de Breakthroughs in Science d'Isaac Asimov. I llegint llegint et vénen al cap aquells Cien figuras universales que llegies en els quartets de dalt de l'andana de ca l'àvia quan eres menut. El pobre Arquimedes patix la mateixa fi.
Deixant a un costat eixa enyorança, et quedes amb la bellesa proverbial de les vaqueres i la inexistència de colors en el tèxtil abans dels avanços de Perkin. I, per ganes de fer l'asqueta, 🔗 les vaqueres que podien anar amb pocs colors en la roba però que eren molt boniques, doncs van promoure les vacunes actuals, que per això es diuen vacunes tot i que actualment no tenen ja res a vore amb ĺes vaques. Un moment estel·lar de la ciència lingüística seria tindre present que la bellesa de les vaqueres, una certa percepció de la «bellesa» que tan sols consistia en no tindre la cara ratada, ha estat important per al benestar de la humanitat. Cosa de la selecció de les espècies que proposaren Darwin i Wallace.
En tornar a València tornarem a topar amb les espècices «seleccionades». Aixina van les coses, diu el diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada