Hi ha dies que me s'acumulen les dades que pense que poden anar bé per a un apunt d'estos. Llavors arriba el moment de posar-m'hi i me s'han oblidat. De moment, recorde que he d'assenyalar que la traducció de L'éducation sentimentale de Gustave Flaubert que féu Giner de los Ríos al castellà resulta bastant lamentable en molts aspectes. Per exemple, dins del gènere que pega en còmic hi hauria la traducció «recensement Humann» > «empadronamiento humano», que denota una estranya precarietat interpretativa.
A banda d'això, m'entere en l'almorzar que hi ha preocupació per com deu haver acabat el debat sobre simbologia en el congrés del Bloc del capde passat. El fonament del debat raïa en el fet que la bandera oficial del país havia esdevingut la bandera de la dreta, i això no havia estat una actuació gens brillant per al conjunt de la societat. És una ferideta que cou encara en l'ànima d'alguns dels qui estàvem almorzant. La meua bandera, però, és aquell accessori amb què decorava les carpetes quan anava a l'institut. Senc la mascletada de hui: això és com el teatre que feia Pepe Rubianes... Però va de debò.
En canvi, no és gens decoratiu, sinó ben simptomàtic que José Ramón de la Morena diga que els dirigents del Barça han aconseguit que els espanyols consideren el Barça un equip estranger. Recordarem que De la Morena feia no fa massa un masclisme gens esportiu; ara fa xenofòbia poc esportiva. En primer lloc, el Barça és un equip estranger, si els espanyols generalitzen i pensen que hi ha catalans que volen ser tan estrangers com ho puguen semblar els portuguesos o els andorrans. En segon lloc, el prejuí més greu és aventar la xenofòbia que es desprén del fet d'admetre amb normalitat, com fa De la Morena, que considera algú estranger té conseqüències negatives per a eixa persona o col·lectiu. Que les té, ¡que les ha de tindre!
Estava jo convençut que només en altres cadenes podien superar el nivell de destrellat i sublimació de la banalitat que fa Pedro Morata a migdia en la cadena ser. Doncs, no, el De la Morena hi afig uns ingredients casposos que, vaja, et conviden a tornar a mirar la vida en blanc i negre i amb No-Do inicial.
I clourem amb la gràcia del dia, a càrrec d'Oltra Jarque quan esmentava el conseller Font de Mora Turón:
Per tant, com no sabem si finalment l’educació sexual s’acabarà donant en xinés mandarí, ens preocupa que vostés vullguen reduir la prevenció simplement al sistema educatiu [...]
Els Oltres es veu que tenen una tirada cap a la gràcia natural, com li passava al diputat predecessor d'Elx Oltra i Soler. Llàstima que no es acompanye la claca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada