De nou, enguany, falles. Molts francesos. La falla de Nou Campanar —el nom oficial és un altre, però no el recorde— torna a guanyar el primer premi amb un pressupost de 900.000 euros. Decebedora la part del contingut, amb molta frase feta i referència blanca a dites i situacions costumistes, tòpiques, però cap lligam amb l'actualitat política o social. Ni Rita amb el seu vestit roig ni els vestits de José Tomás que porten Francisco Camps i Ricardo Costa. Per sort, trobem la Rita en la falla de Na Jordana.
En canvi, sí que podem observar en Nou Campanar una cosa que no sé si ha sobtat els qui tant debaten sobre la normativa del valencià i veuen com passa l'oportunitat de fer ús de la llengua: la correcció normativa dels cartells de la falla, que reproduïx la convenció normativa que es sol transmetre en l'ensenyament, que no sé si és el registre estàndard valencià o el bàsic valencià.
Naturalment, no és cap novetat que encara hagen estat capaços de fer redolins i rimes més o menys ajustades en la llengua tradicional de les falles. Algú trobarà fins i tot emotiu que ho hagen escrit amb tanta cura. De fet, podem esperar que eixa voluntat &mdsah;que sospite que no naix de l'ús real de la llengua&mdsah; serà el caminal que hem d'agafar de moment, fins que aconseguim trobar senderes en més bones condicions d'ús. No és el que jo albire, però sí que és el que desitge, que això ix debades.
Al cap i a la fi, sé que hi ha molts xiquets de deu anys escolaritzats en valencià per als quals les cistelles són canastes, la gàbies són khaules, el bàsquet és baloncesto i les voreres són ceres. Res que no esperàrem, tenint en compte la política lingüística que aplica el govern valencià amb tantes oportunitats d'aprendre les coses en qualsevol llengua que no siga «català»... La ironia s'entén, ¿no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada