Un episodi més d'allò que li diu el mort al degollat: la diputada Huesca Rodríguez, dimecres passat en el ple de les Corts valencianes, fa un apunt innecessari i bastant fora de lloc contra la forma medieval ab i en favor de la forma moderna amb (la cite en versió original):
En otro orden de cosas, he de decir que el voto particular presentado por mi grupo a la enmienda número 2 del Partido Popular, votada en un bloque junto con el resto de enmiendas en la comisión, responde a que la misma contraviene la normativa de la Academia Valenciana de la Lengua de obligado cumplimiento y aplicación para todas las instituciones públicas de nuestra comunitat, que en su Gramàtica normativa valenciana, página 198, 26.2.1.d, no admite la forma ab para la preposición átona amb, debiéndose utilizar esta forma última en los registros formales.
A lo largo de la historia de la lengua se han producido a veces modificaciones o confusiones entre algunas preposiciones. El caso más significativo es el de la preposición amb, antiguamente ab, que coloquialmente se ha sustituido por en hoy en día, y es precisamente por eso que no puedo admitirle ab ni tan siquiera en la lengua coloquial y, por tanto, mucho menos en un registro culto como es el lenguaje jurídico.
Es por lo que jamás podremos, ni deberían ustedes, admitir la forma ab, expresión utilizada en el medievo, en un registro de vocabulario legislativo, como es el que nos ocupa que habrá de usar la forma amb, cumpliendo así la gramática normativa valenciana. De lo contrario, sería un vulgarismo y un arcaicismo [sic]. Y sí debemos hablar de este tema, aunque sean los técnicos quienes deban de solucionarlo, porque es inaceptable esta inclusión en una ley.
En virtud de lo expuesto, solicitamos se mantenga el texto original del proyecto, manteniendo el término amb.
I ara em pregunte jo ¿què aconseguirà el Partit Socialista amb eixa exposició que siga de profit per a l'ús social del valencià? La resposta és clara: no res de bo.
Ben al contrari, continuen convertint la llengua en objecte problemàtic, en polèmica estèril tant la llengua actual —ja que la diputada no la fa servir— com la llengua medieval, que és des d'on hem heretat la forma ab. A més a més, la diputada interpreta malament el text de la gramàtica de l'avl, que no diu res en contra de la forma ab, que és una forma que, per cert, apareix en el Diccionari valencià de 1996 de la Generalitat valenciana (editorial Bromera).
A estes altures, la veritat, dubte bastant que no ho facen a posta, vist que sempre solen insistir en el mateix efecte negatiu. Al capdavall, semblen absolutament l'altra cara complementària i necessària de la mateixa moneda minoritzant. I no cal fer ací enumeració d'exemples, però en deixaré un: www.arreglamibarrio.com dels inefables socialistes (?) de la ciutat de València. I no cal dir res més. Per cert, he preferit no sentir la rèplica que li deu haver fet Ferraro Sebastiá, que ha defés el projecte de llei en castellà. M'he quedat sense saber, doncs, si era el mort o el degollat.
Finalment, pel que fa a morts i degollats, una miqueta prou d'això n'hi han en la polèmica entre Emili Casanova (i companyia) i Alfons Esteve (i companyia). Com dia aquell bretó Corbière en francés: «Trop de noms pour avoir un nom».
Ostres, que fort. Mai m'haguera imaginat aquestes disquisicions pseudofilològiques i, a més, en castellà!
ResponEliminaEl teu testimoni em mostra realitats desconegudes. De vegades semblen, fins i tot, altres dimensions.
Salutacions!
Sí, són una dimensió prou desconeguda, i el mal no són els discursos, sinó la construcció d'una democràcia sense ciutadans.
ResponElimina