Açò s'ennuvola. Amb tot, hi ha articles en els diaris que ens reflectixen una miqueta de claror en les nostres tenebres particulars. Per exemple, «Transparencia frente a la corrupción» de Jorge M. Reverte i Agapito Ramos (El País, 20.03.2009):
Ha anat canviant a poc a poc el criteri racional i jurídic imposat en quasi tota l'Europa democràtica pel qual la legitimitat de l'elegit la dóna l'electorat, i es va imposant el de que la legitimitat la dóna el partit que el designa.
[...]
Quan la política s'ha transformat en una professió fàcil, exercida a través dels partits, és molt dur anar-se'n, perquè fora de la política no tenen ofici ni, per tant, benefici.
[...]
El que és pitjor és que quasi tots els partits democràtics participen, còmplices entre ells, de l'acord implícit de no qüestionar els seus sistemes de funcionament.
D'altra banda, regirant papers, trobe una notícia del diari El País (12.12.2006) que diu que Toni Cucarella decidix deixar d'escriure. No ho ha complit del tot, perquè ara escriu bona cosa en el seu bloc. I en plena sintonia amb un debat que s'ha ressuscitat fa uns dies en la llista Migjorn, ja dia Cucarella llavors:
Perquè en el Principat miren els escriptors valencians com a cosa exòtica; llevat de Ferran Torrent o Joan F. Mira, és impossible fer-se un nom en el Principat, sembla que hi haja numerus clausus.
El món valencià, però, està hui més pendent de la Mare de Déu geganta plena de flors que hi ha a la plaça que du el seu nom, entre el palau de la Generalitat i la porta gòtica de la catedral. Supose que hi va la gernació que hi va perquè algú diu que hi va a vore el que veuen els que diuen que hi van. No hi trobe una altra explicació.
Això dels polítics que fan de polítics pel benefici és tan vell com la mateixa política. Recordes, per cert, aquell senyor que va dir "Nos vamos a forrar" o cosa per l'estil? Doncs, això. Últimament estic molt desencantat de la política. Estic pensant de no anar a votar a les Europees. No sé si això és bo o dolent, però.
ResponEliminaEl que diu Cucarella sobre la "invisibilitat" dels escriptors no principatins a Catalunya, llevat de quatre patums és molt i molt cert. Supose que deu ser, també, per provincianisme o cofoisme panxacontent. Tinc amics a Catalunya que es fan creus quan lligen o escolten algú no principatí. Com si fórem quelcom "exòtic", de l'estil "mira com diuen això. Quina gràcia!". De vegades tinc la sensació que estem més acostumats nosaltres a les varietats orientals que els principatins a les occidentals.
Quant a la Mare de Déu geganta, és una mostra d'idolatria tolerada per la jerarquia i que prohibeix la mateixa doctrina de l'església catòlica. A mi, personalment, em fa molta vergonya aliena. Però allà cadascú amb les seues creences.
El vot és la petita parcel·la d'exigència que tenim, aixina que no usar-la diria que és desistiment. L'exigència comença pel vot.
ResponEliminaL'aïllament de Catalunya respecte del País Valencià és ben vergonyós, certament, sobretot ho hauria de ser per a ells, que mosatros fem el que podem per ací... I que no siga que allà hi haja encara més secessionistes que ací.
Quant a l'idolatria, més que tolerada deu ser que és fomentada per eixa jerarquia. Malauradament, trobe que, d'eixe pecat, en paguem la resta la penitència.