Masclisme gens esportiu

Mos hem despertat quasi de colp este matí amb una mostra del més ranci masclisme «esportiu», diríem, ni més ni menys que en la cadena ser, en el programa que conduïx Carles Francino. I l'encarregada de posar a cada u en el lloc de l'ideari cavernícola era la veu de José Ramón de la Morena:

[...] els xiquets es tapaven les cares, les mamàs, des de la cuina, cridaven, el pares rebregaven el dominical d'El País [...]

Això es mereix una vinyeta de les que hi havia en les revistes «femenines» aquelles dels anys sixanta. Ah, quins temps aquells, De la Morena, els hòmens llegint i les dones —histèriques— amb les seues coses. Espere que algú haja tingut ocasió de felicitar el locutor, més encara que quan explicava satisfet:

Vaig experimentar amb un programa que fea a migdia, a les tres de la vesprada, i em vaig adonar que a eixa hora hi havia moltes dones que estaven arreplegant la cuina. Era impensable posar-me a explicar-los què era el 4-4-2, la defensa en zona o altres coses d'eixe tipus.

Crec que revisaré els discursos de José Antonio Primo de Rivera sobre les dones, a vore si De la Morena l'ha seguit fidelment. És realment emocionant que el mestre radiofònic sàpia conjuminar la informació esportiva rigorosa amb la divulgació entre el públic femení de conceptes que no el distrauen dels seus quefers naturals ni destorben la bona marxa de l'ordre social. Ah, estic que no m'ho acabe.

I ara que hi pense, entre Cullera i Favara hi ha ara, des de fa uns mesos, una parada de dones dedicades a un ofici ben propi dels temps, de tots els temps. I no se les ha endutes el vent d'estos dies, d'estos temps que tot ho retornen.