Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cruzer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cruzer. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de març del 2009

Carregat de pocavergonyes

Escales cap avall

He hagut d'agafar amb pinces dos pàgines consecutives del diari El País (26.03.2009) de tanta acumulació de pocavergonyes com hi havia.

En una notícia, un assessor del govern del pp quan l'enfonsament Prestige, Santiago Martín Criado que ara fa de pèrit del jutjat que investiga allò que ell va assessorar i, per tant, que exonera el govern aquell de «los hilillos de plastilina».

La següent, el tresorer del mateix partit, el pp —quina casualitat—, que es veu que va fent fortuna amb el seu sou oficialment desconegut.

En la pàgina següent, el psoe i iu han eixit ara dient que volen que el congrés dels diputats espanyol puga investigar les activitats privades dels representants públics, que es veu que hi ha «compatibilitats» flagrants.

Finalment, per fi mos deixaran «clavar-la» en l'urna, la papereta —com dia La Trinca—, el dia de les eleccions. Es veu que mos hem fet adults i no cal que ja que mos impedixquen que mos pensem vés a saber què per haver votat. El que no canvia per ara és l'efecte insubstancial del vot i la impunitat que transmet als diputats davant la fiscalització ciutadana.

Finalment, he resolt el problema de la llapissera Cruzer, que em dóna error i no em deixa accedir, per tant, al Firefox en la meua sessió de Windows XP: he instal·lat el Portableapps en l'Ipod i avant. Va més ràpid que el Cruzer fins i tot.

Bona nit i tapa't.

dimecres, 25 de març del 2009

Maniós

Esclat primaveral

Segona part del minicurset de Transit. Al final del matí, vora l'hora de dinar, després d'estar aguantant el fantàstic món de Francisco Camps i els seus acòlits, doncs, no hem estat massa inspirats per a pensar què podíem necessitar de l'eina terminològica Termstar. Ja ho vorem sobre la marxa.

La llapissera Cruzer ha ressuscitat, però qui dóna problemes és la meua sessió en l'ordinador. Si m'identifique com si fóra algú altre, tot va bé. Es veu que em tinc mania.

Per cert, una gràcia d'un diputat que quedà una mica llepó. Més o menys, la cosa era que el discurs de la consellera havia donat ¡«llum i taquígrafs»! És a dir, la consellera no havia declarat amb llum i taquígrafs, ni havia il·luminat res que pugueren transcriure els taquígrafs. ¿Què deu ser això de donar taquígrafs? Si els diputats i diputades es guanyaren l'acta en la seua circumscripció, hi ha coses que no passarien. En passarien altres, és clar, però la ciutadania sabria a qui li ha d'exigir més llum i no sé si molts taquígrafs.