El món no va al revés, però algunes persones vegem les coses trabucades. Posem per cas el conseller d'educació valencià Font de Mora Turón. Sembla que estiga penjat al revés en la imatge, però és una simple impressió. En realitat som mosatros que anem per la vida amb les idees capgirades. Vam topar amb ell, que anava passejant consellerilment aguantant-se amb les mans de cap per avall. Ens vam sorprendre molt, ignorants com som, però mos va aclarir que era una postura molt nostra, molt australiana. L'únic inconvenient que havia notat desde feia alguns dies, però, era que els nacionalismes hemisfèrics eren molt reacis a admetre els avantatges de compartir hàbits i costums d'altres hemisferis.
La seua línia de treball, però, està clara. Ara com ara té en cartera l'ensenyament escolar del xinés mandarí, però parlat al revés, que és una possibilitat que ens permetrà dialogar amb nosaltres mateixos quan ens posem davant d'un espill, que és un problema molt comú en la política australiana i, per extensió, en la nostra societat. ¿I com parlarem amb els milions de xinesos eixos amb qui fins ara tractàvem de parlar en la nostra llengua, però no hi havia manera? És clar, també davant d'un espill. El «ìɿɐbnɐm ƨˋɘnix» —perdoneu per la transcripció australiana poc acurada— serà una llengua a l'abast fins i tot del conseller Serafín Castellano perquè l'entenguen els xinesos.
Este conseller, enxampat amb les mans i els dits en el pot de mel, reconeix que es dedica a adjudicar contractes a ull (¿o era a dit?) a l'empresa de la dona d'uns amics, acció que seria molt greu si la feren les persones malvades que hi ha pel món, com ara Roldán, Luis Fernando Cartagena —este no sé si l'esmentaria, però encara hi ha unes monges que el recorden—. Ara, quan ho fa ell i li ho retrauen els socialistes —¡¿què s'han pensat?!— en les Corts, ix més roig i orgullós que un titot a la trona parlamentària:
Per a vostés sembla que…, que tot val per a vostés en política. La fi sembla que justifique els mitjans. No tenen límit, no tenen respecte, no tenen tarannà democràtic, i això és molt greu, i això és molt greu. No tenen tarannà democràtic, encara que riguen les seues senyories, però la veritat jo sé que fa mal.
És clar, es veu que va de cap per avall i parlant xinés mandarí versió l'altra banda de l'espill —la traducció és nostra, feta amb l'ajuda d'Intelnostlum.com.
Buf, si li dones la volta és més lleig encara!!!
ResponEliminaAixò va com va. Ja diuen que hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes...
ResponElimina