Me s'havia passat de llarg esmentar unes troballes inesperades passejant per València mirant i fugint de les falles alhora. Per un euro el volum, en una botiga d'antiguitats que liquida per reformes, vaig topar amb diversos volums de la col·lecció universal de la Compañía Anónima de Librería, Publicaciones y Ediciones (més coneguda com a CALPE i Espasa-CALPE) en castellà: obres filosòfiques de Kant (volum 3; traduccions de Francisco Rivera Pastor, A. Sánchez Rivero, Manuel G. Morente), d'Sterne i Stevenson (volum 40; traduccions d'Alfonso Reyes i J. Torroba), La posadera de Goldoni (traducció de Cipriano Rivas Cherif) i El príncipe de Maquiavel (volum 63; traducció de José Sánchez Rojas) i La educación sentimental de Flaubert (volum 171, el segon; traducció de Pedro Vances). A més, La sainte bible, versió francesa de Louis Segond de 1910 (edició de 1960). Hi havia més llibres encara, però vam fer una tria, perquè encara havíem de passejar una miqueta més.
D'altra banda, estic acabant l'últim llibre del Miquel Àngel Pradilla, La tribu valenciana i albire que dins de poc mos tocarà posar-mos saragüells i parlar a crits, si volem preservar alguna resta de «valenciania». La desaparició lingüística està planificada per l'elit governant i no veig una contraelit amb poder suficient per a dur cap a un altre objectiu. Com dia aquell, divertim-nos fins a morir.
El llibre del Pradilla fa un temps que li tinc ganes. Potser hui me'l compraré a València. Per cert, estaria bé que digueres la llibreria de vell que tanca on es troba situada. Així podria acostar-m'hi.
ResponEliminaTornant a Pradilla, això de la planificació lingüística destructiva trobe que no és cap malson sinó una realitat diària. Salutacions
No és una llibreria de vell, sinó una botiga d'antiguitats que té alguns llibres. Està al carrer de Sueca. No recorde com es diu, però anuncia les reformes que ha de fer.
ResponEliminaQuant al llibre de Pradilla, són diversos articles que poden interessar des de diversos punts de vista.
El que més m'interessava eren els dos primers, per saber d'on ixien algunes de les navaixades que mos peguem els «bàndols» que es suposa que volem continuar parlant en català al País Valencià. Alguna cosa hi he trobat.