Fer com fan...

Immersos com estem en la visió cínica de la vida, podm llegir l'article de Vidal-Beneyto «Berluscozysmo y democracia» (El País, 14.03.2009), per a entendre l'espectacularització de la política i el règim d'anèmia informativa a què ens du el monopoli no democràtic dels mitjans d'informació. Al País Valencià, podem sentir el conseller García Antón dir per a no dir i amagar-ho tot:

És possible que amb eixe volum enorme de gestió es puga haver comés alguna vegada algun error [...], però el que no és admissible és que algú pretenga muntar algun guirigall per a esguitar de sospites tot el treball i tot l'esforç que realitzen diàriament centenars de treballadors i de funcionaris sota la responsabilitat, és clar, de l'equip directiu de la conselleria, per a gestionar amb total lleialtat i amb el màxim respecte a les exigències de legalitat i d'eficàcia els recursos que els ciutadans ens han confiat legítimament i democràticament.

Es tracta de la desconsideració absoluta de les bases de la democràcia. Al final, la responsabilitat —siga això el que siga— és dels polítics, però la «culpa» es veu que és dels funcionaris. Per cert, admet el conseller que hi poden haver errors, però això és com les bruixes en Galícia, que n'hi han però ningú n'ha vist mai cap. L'accident del metro de València que va causar 43 morts no sabem si el senyor conseller el situa entre els seus èxits de gestió, atés que continua en el govern, caiga qui caiga, per mal que sone.

En contrast —ai, ignorància— Alejandro Soler, alcalde d'Elx, mostra i esmena els «errors» que van fer que l'ajuntament pagara actes del Partit Socialista. Però als del pp això no els sembla correcte. ¡És clar!, ho deuen considerar un exemple pèssim, acostumats com estan a fer tot el contrari. En canvi, qui l'ha amollada i ha posat en evidència la greu situació de l'ètica i moral públiques, ha estat la regidora socialista de València Consuelo Orias, que va als congressos del seu partit amb el cotxe oficial. La notícia (El País, 13.03.2009) deixa la sensació que la regidora ho veu correcte, i diu una mena de «fer com fan»... Eixe és el nivell.

Qualsevol dia sabrem si en Alaquàs, d'on és alcalde l'actual cap dirigent socialista Jorge Alarte, els contractes dels treballadors i treballadores estan en regla, o pot ser que lloguen interins com a auxiliars administratius i que acaben fent altres funcions que ni els paguen ni els reconeixen. I no ho dic per dir-ho.

Em diu Takse, però, que tot comença quan els funcionaris fan servir el telèfon de la faena per a xarrar amb la mare o amb els amics; quan fan fotocòpies de llibres i d'apunts; quan s'emporten fulls, bolis i carpetes a casa... Té molta raó, però jo diria que ahí no comença tot, sinó que és la continuació natural de la desregulació que a uns els permet agafar cotxe oficial i als altres unes grapes. És, simplement, l'assalt organitzat al bé públic, tant si açò és el Perú de la coima o el sobrecost de l'infumable Palau de les Arts de València, que sagna els diners públics a canvi de la depredació mediambiental i cultural.

Bé, ho deixe ací. El futbet de divendres va anar molt bé, tot i que no vaig marcar. A mi em correspon oxigenar el joc, que diuen. I un altre dia parlarem del «Gibraltar (en) español» de Tereixa Constenla (El País, 08.03.2009), que ens diu que el domini de l'espanyol és «regular, a pesar que s'ensenya com a assignatura obligatòria entre els 8 i els 16 anys.» Regular té un valor negatiu en este cas, ¡ei!