Tal com la literatura moderna sobre corrupció assenyala, les causes de la corrupció no s'han de buscar en una «mala cultura» o en una regulació insuficient, sinó en la politització de les institucions públiques. Les administracions més proclius a la corrupció són aquelles amb un nombre més gran d'empleats públics que deuen el seu càrrec a un nomenament polític. I ací, el contrast entre Espanya i els països europeus amb nivells baixos de corrupció és significatiu.
En una ciutat europea de 100.000 a 500.000 habitants hi poden haver, incloent-hi l'alcalde, dos o tres persones amb un sou que depén de la victòria en les eleccions del partit X. En espanya, el partit que controla un govern local pot nomenar un munt d'alts càrrecs i assessors, i, alhora, teixir una xarxa d'agències i fundacions amb plena discreció en política de personal. En total, en una ciutat mitjana espanyola hi poden haver centenars de persones amb salaris que depenen de la victòria del partit X en les eleccions.
Víctor Lapuente Giné., «¿Por qué hay tanta corrupción en España?», El País, 27.03.2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada