M'escriu August Bover en l'aoetic: la Secció Filològica de l'iec ha ampliat les opcions de transcripció de la paraula àrab جماعة, ara diuen que pot ser tant jemaa com jemà, encara que pareix que consideren la primera més usual i general. Ja m'havien escrit al març que amb jemaaho teníem bé, 🔗 però s'ho deuen haver repensat.
Això em servix un poc de refresc —quines coses dic— mentres sintetitze com està el tema dels verbs incoatius, quins són regulars, quins tenen opció incoativa i opció «pura», i quins queden encara irregulars en la llengua viva —en procés de regularització—. El problema és que si mos hem d'aclarir per la normativa —que va perdrte la raó de ser quan, per fugir de la realitat, es va convertir en un trencaclosques inútil—, podem esperar unes quantes dècades més i no sé si aleshores hi haurà ningú en parlar encara en valencià, o en fer cas de la normativa.
Amb tot això vaig arreplegant i llegint comentaris de tot tipus, coherents, inspirats, dogmàtics, atents als fets lingüístics, somiadors de normes impossibles, incoherents en l'aplicació de principis generals segons les varietats dialectals... He de dir que tot això està condensat en tres o quatre articles o capítols d'Abelard Saragossà (amb aportacions de Sanchis Guarner, Pérez Saldanya, Gemma Rigau, Enric Valor, Josep Giner, Pompeu Fabra i uns quants més), que no tan sols atén l'ús viu, sinó que té espenta i paciència per a torejar amb eixos que veuen bé que en oriental s'haja regularitzat oblidant les formes clàssiques mentres creuen que cal empeltar les formes occidentals regulars amb irregularitats tretes de context per neures «nacionals» —en diuen convergents, confluents, ¡«estàndard» inclús!, i fan cara de creure-s'ho— un poc desenfocades.
A tot això, jemaa (o jemà) vol dir 'reunió'. Amb calma, documentació i arguments se'n podria fer una de profit. O amb regularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada