divendres, 20 de maig de 2022

«L'idea» dels signes ortogràfics

A pesar que estem acabant la setmana, i alguns arribem amb les forces mentals justetes —si és que passem mai d'ahí—, en l'aoetic 🔗 hi ha qui té espenta per a proposar la revisió del diacrític perdut en l'«os» (vocal tancada, ¡animal!), cosa que mos convida a mirar-ho globalment en lloc de centrar-mos en apanyar una peça sense mirar si estem millorant i empitjorant el trencaclosques.

Em deixe caure per allà amb una reposta diplomàtica que intent aportar documentació rellevant al debat:

Estic d'acord amb la proposta de repensar l'ús dels diacrítics que fa Josep Maria Mestres i Serra. En eixa posició de repensar, estic d'acord amb la posició expressada per Pere Saumell. Aprofitant que hi poden estar pensant en l'iec i l'avl, també aprofitaria el que diuen Jordi Sedó i Montserrat Bayà, no tant per llevar els diacrítics que queden d'una tacada, sinó per a repensar per a què volem els accents.

Tal com va escriure Abelard Saragossà (sèrie «Normativa: des dels parlants i per als parlants», apunt 13, 2018) entenc que seria bo «limitar les regles de l’accentuació a la seua finalitat (indicar la síl·laba tònica de cada paraula), objectiu que comporta suprimir la dièresi de les síŀlabes àtones».

Podem recordar que, tal com assenyala Saragossà en l'article, «Fabra va traure el nostre sistema d’accentuació del que té el castellà», però podem vore que tenim unes regles que pareix que, a més, hagen intentat resoldre coses a mitges: mos exclamem sovint perquè hi ha qui no sap fer les vocals obertes o tancades quan toca, però malament ho podran aprendre llegint si el sistema ortogràfic no mos ho indica (encara que siga incloent doblets o, per estalviar-mos ratlletes, deixant les que varien dialectalment sense accent). Deu ser que no és tan rellevant com mos pensem.

Finalment, en el cas dels «orsos», els valencians ho tindríem resolt i podríem proposar eixa solució al debat, si no fora que encara estem massa pendents de penalitzar-mos per qualsevol tret d'ací que no s'ajuste als manuals que es fan pensant en altres varietats dialectals. (La paraula orso apareix en el dnv, encara que com a forma secundària; no apareix encara en el diec).

Quant al trencaclosques ortogràfic, no sé per a què volem els apòstrofs: en lloc d'induir-mos a dir «l'idea» no parem de sentir «la última» o «el últim»; les cometes baixes, que combinen perfectament amb l'apòstrof, va desapareguent per la gossera de mirar com es poden posar; hi ha qui es pensa que les C c no es pronuncien «se» sinó que s'han de pronunciar en el castellà central d'Espanya que hem aprés a escola; l'iec lleva diacrítics però en proposa d'oportunistes que contravenen les regles per a evitar que parlem de la ciutat de l'Haia, com si escriure «l'aura» o «l'oli» (¡ei, Loli!) no creara també un «conjunt de trastorns» (veg. aura, accepció 5 🔗) neuropsíquics o ortogràfics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada