M'arriben hui les samarretes de Lola Terreta, 🔗 que no sé on les fan —no tenen etiquetes— però que serigrafien en Elx amb uns gràfics que mostren un poc del lèxic més o menys peculiar dels pobles valencians. Em fire les del meu entorn més familiar. Això em permet recordar que a la Vall els dien «guaiaves» als caquis. Els falta segur el «nam sistot», que no volia dir res, però que va ser recurrent entre uns quants vallers durant una època supose que superada.
A més d'eixes samarretes —cosa de renovació estiuenca— m'arriben les de Dues Tasses, 🔗 que l'etiqueta diu que les han fetes a la Xina, però que oferixen refranys, dites i ocurrències diverses en valencià. M'emocione amb «una cassalleta i mo n'anem». Una de «nyànyeres en conserva», que dia ma mare, m'haguera anat bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada