Bad guys

Per fi he sabut quina i de qui era eixa cançó que m'entusiasmava quan la sentia: Bad guy de Billie Eilish. La primera volta que la vaig sentir va ser com a tema musical d'un gran gag del Polònia del febrer del 2020, 🔗 però no vaig saber de qui era la cançó. Fins ara. Té eixa «tonaeta» (un synthesizer riff diu la Wikipedia) 🔗 que m'hipnotitza 🔗 no sé per què. Però això sol passar, com quan senc els teclats de Ray Manzarek 🔗 en les cançons dels Doors. 🔗

Amb això desconnecte del matí i les coses laborals que haurem d'anar tractant d'ara en avant, 🔗 no tant perquè tinga interés d'assegurar-me una situació millor, sinó pel fet que l'administració no està complint els seus deures amb les normativa europea, amb la reducció de l'abús de temporalitat i, a més, com quasi sempre, pretén —amb la coŀlaboració dels nous sindicats verticals governamentals— carregar les conseqüències i la càrrega en els treballadors afectats per l'abús de temporalitat. Bad guys.