La baixesa ètica i la hipocresia d'alguns periodistes que pretenen ser una referència d'integritat i d'impuls de les llibertats i els drets, o de polítics que en Espanya abanderen la democràcia, els drets fonamentals o els drets humans, és un espectacle que no deixa mai de sorprendre ni deixa d'exhibir-se sempre més del que m'espere.
En realitat, per a no generalitzar tant, escolte la cadena ser i veig la tv3, lligc Nosaltres La Veu, Eldiario.es, Núvol, Ara, El País i poc més, que no tinc tantes hores. Em molesten les ideologies nacionalistes, que poden ser tan nocives o tan innòcues com una religió o l'admiració pels herois de còmic; però els nacionalismes d'estat i la cort de devots, militants i acrítics que s'imposen amb la força i la corrupció, això sí que és miserable i perillós.
Venien a pels catalans (¿independentistes? ¿demòcrates?), però com que els espanyols no ho som... ¿No som què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada