dijous, 26 de maig del 2022

Incoació de llonganisses

Hi ha més dies que llonganisses, que diu Takse, i hui m'he embolicat amb la llonganissa dels incoatius de la tercera conjugació. Les reflexions i la documentació són abundants i la meua voluntat de síntesi es veu fàcilment superada per la temor de birbar més del compte. Me se fa quina hora i vaig repassant què en dien Josep Giner, Joan Fuster, Sanchis Guarner, per la part antiga, i els seus coŀlegues més moderns i actuals.

Una curiositat denominativa per als verbs no incoatius que tenen l'infinitiu acabat en -ir: Josep Giner en va dir en algun escrit «tercera conjugació curta». És una opció més objectiva i prudent que la denominació «pura» que s'utilitza encara actualment. La «llarga» seria la incoativa. «Agusaes» que és llarga la cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada