Acabe el llibre Escritura nómades de Belén Gache i em quede sense conéixer l'explicació del títol. El contingut, en tot cas, sí que té relació amb el nomadisme, perquè el llibre és un compendi entretingut de tècniques creatives i narratives, una bona referència instrumental per a trobar maneres i idees a l'hora de confeccionar ficcions i realitats alternatives. (I si en fan més edicions, espere que repassen el munt d'errors inoportuns que la revisió editorial no va detectar en esta primera edició.)
Quant a errades, per si calia un símptoma o indici més —per no dir-ne «evidència», perquè ací sí que ho és— de la inclinació políticament compromesa contra la democràcia i els drets que poden pertorbar la concepció nacionalista d'alguns jutges, només cal vore el més d'un centenar d'errades que han comés els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una de les (supose que) poques sentències que s'escriuen en valencià-català. I damunt la sentència pretén conéixer i fixar el percentatge adequat d'ensenyament de castellà en l'escola —no diu res sobre el fet que la imposició del castellà a fora pertorba l'aprenentatge i l'ús del valencià—.
Només he vist un dels grapadets d'errades que han mostrat pels mitjans. 🔗 Hauria estat bé que els correctors dels mitjans hagueren consultat els diccionaris actuals —als correctors mos mouen la taula i els diccionaris cada dos per tres— i haguérem pogut evitar una penalització innecessària de la varietat dialectal: «dos llengües» és tan correcte com «dues llengües». A més, encara que els llevem una falta, els magistrats queden igualment retratats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada