Més val que acabem la setmana, perquè un dia més i algú reclama reintroduir el dret de cuixa. 🔗 Els lletrats i els representants sindicals acorden en les Corts malinterpretar o interpretar esbiaixadament en favor de la seua visió patriarcal retrògrada la directiva europea i les sentències sobre l'abús de temporalitat. Per tant, caldrà anar a juí per a traure un poc de trellat. Això no és cap garantia, però és el recurs que mos deixen.
Per altra part, la cap d'un òrgan administratiu exposa que no mos podem deixar condicionar pels destrellats d'un polític i, ¡en conseqüència!, anem a deixar-mos condicionar per... Sí, perquè vivim en un país «anormal» —encara hi ha qui es pensa que això és cap argument objectiu— i, pel que sembla, hem d'esperar que tot siga perfecte per a actuar correctament i amb professionalitat. Els despropòsits s'aguanten perquè la jerarquia a voltes només té eixe valor. Convé evitar les discrepàncies i les polèmiques estèrils. Per tant, un poc de Bartleby 🔗 i un poc de «¡sí, senyor!» 🔗
La cirereta ha segut que en el simulacre d'evacuació per incendi l'alarma no ha sonat. Mos hem salvat tots amb calma i amb un fumet d'efectes especials que fea bona oloreta. D'ací a poc farem vacances. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada