dijous, 6 de maig de 2021

No es parla prou de les espardenyes de careta

De nou topem amb una mostra de sociolingüística casolana. A la porta del forn un xic mos demana si estem fent cua. Li diguem que sí, i que els que van davant són una excursió de francesos. Mos demana d'on som, perquè parlem en valencià i diu que és rar trobar gent en València que parle en valencià. «¡Quins collons!», diríem emulant la cultura popular i l'expresident: ¡s'ha adreçat a mosatros en castellà!, i pensa que hi ha poca gent que parla en valencià. És de Silla (Horta Sud), diu, i fa tres anys que viu en València.

Entrem al forn. Demanem diversos pans d'ingredients diferents —de castanyes, de cúrcuma...—. Mentrestant, ell li demana en castellà a l'altra xica unes rosquetes de cacau. La xica l'atén en castellà. La seua enquesta sociolingüística li deu haver tornat a confirmar que si parles en castellà, la gent et respon en castellà (quasi sempre). De totes formes, la seua conclusió és estranyament diferent: diu que hi ha poca gent que parle valencià. Un poc com si diguera que hi ha poques forneres que parlen d'espardenyes de careta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada