dimarts, 11 de maig de 2021

L'odi africà

Utilitza Sergi Sol l'expressió «odi africà» (Tot Es Mou, tv3, 06.05.2021), que supose que deu ser una expressió que pretén intensificar eixe odi, una cosa com dir «odi visceral». Pel que he vist, eixa expressió deu vindre del castellà. Hi ha qui es demana si té connotacions racistes, i hi ha un xic (Alfred López, 17.11.2017 ) que opina que no, que la cosa ve dels romans i les guerres contra els cartaginesos en el segle iii abans de Crist.

De totes formes, intente localitzar l'expressió més enllà del castellà, i no la trobe (no la trobe en llatí), o la trobe en francés («haine africaine») relacionada amb històries de l'Àfrica; o la trobe en anglés («african hate») com a traducció d'una expressió castellana (Robert Weis, Bakers and Basques: A Social History of Bread in Mexico, 2012 ). La versió més antiga que trobe és en italià («odio africano»), però en una noveŀla d'un tal C. Robert, traduïda a l'italià i editada en 1844, que està ambientada a Castella: Giovanna di Castiglia.

Per tant, pareix que la cosa no tinga tanta història com sembla. En valencià, en té un poc més del que podríem esperar, a l'inici del segle xx, per exemple en un autor d'un prestigi indubtable per a la llengua, Antoni M. Alcover (1919):

Es horriblement llògica i d'una dialèctica brutal aqueixa Prensa Catalanista: aqueixa actitud seua, espressa meravellosament, ab claredat de verga de llamp, ab claredat meridiana lo que ès ella an el fondo: sectària, sens altra amor que la grípia que el Cacicat de La Lliga li proporciona, i ablamada d'odi africà a Madrit, no perque Madrit siga dolent, sino perque el Poder de Madrit el volen a totes passades a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada